L’osteopatia és una teràpia manual complementària a la medicina convencional que tracta les disfuncions de mobilitat dels teixits del cos humà, que provoquen trastorns i alteren l’estat de salut de l’organisme.
El seu creador va ser el Doctor i Cirurgià A.T. Still a finals del segle XIX. A partir de l’observació i millora dels seus pacients, va seguir els seus principis: considerava la fascia un element molt important del cos, ja que envolta o sosté diferents elements del cos (ossos, articulacions, vísceres, glàndules, vasos, nervis…) i, si no es mou correctament, pot restringir la mobilitat dels seus fluids (sang, limfa, líquid cefalorraquidi…) que és el lloc d’intercanvi que permet a les cèl·lules rebre les substàncies que necessiten per viure i fer les seves funcions.
L’osteòpata proposa reequilibrar l’esquelet, els músculs, els lligaments… perquè tots els fluids circulin correctament. Li dóna importància a la columna vertebral, que és la que conté al sistema nerviós autònom. Still parla d’estructura referint-se a la part òssia i de funció pensant en els diferents òrgans que asseguren les funcions vitals.
Es considera al cos humà com una unitat global en la qual l’estructura (sistema músculo-esquelètic, òrgans i vísceres) i la funció de l’organisme estan íntimament relacionades i depenen una de l’altra.
Per això, l’osteopatia té tres grans àrees a treballar que són l’osteopatia estructural, cranial i visceral.
